Cases amb història
Una finca agrícola a Artà
Quatre generacions. Una mateixa casa.
1934
Quan es va fer el primer cadastre d’Artà, aquesta finca agrícola ja hi figurava inscrita.
Era l’any 1934.
La casa
La documentació més antiga situa l’existència d’aquesta casa al segle XIX.
Formava part d’una gran possessió agrícola del terme d’Artà: una construcció vinculada a la terra, a la feina diària i a una manera de viure que durant dècades va definir el paisatge interior de Mallorca.
L’any 1934, l’amo que havia treballat aquelles terres durant anys va decidir comprar la casa juntament amb l’explotació agrícola.
Va pagar exactament 5.500 pessetes.
Aquell dia començà la història d’una família que encara avui continua vivint i cuidant aquest lloc.
Noranta anys després, la casa continua essent la mateixa.
No perquè no hagi canviat.
Sinó perquè ha sabut conservar allò que la feia única.
Una nova manera d'habitar
Quan la quarta generació va heretar la finca, no cercava transformar la identitat.
Ben al contrari.
Volien continuar reconeixent la casa dels seus repadrins.
Els seus murs, les seves proporcions, els seus materials i aquella manera serena de relacionar-se amb el paisatge continuaven tenint sentit.
Allò que havia canviat era la manera de viure-la.
Les antigues habitacions ja no responien a les necessitats actuals.
També hi havia molta superfície construïda que, amb el pas del temps, havia perdut la seva funció.
La intervenció va partir d’una idea molt senzilla:
no afegir més.
Sinó adaptar millor allò que ja existia.
Eliminar el que era innecessari.
Recuperar la llum.
Obrir la casa sense esborrar el caràcter.
Retornar amplitud, continuïtat i relació entre els espais, mantenint intacta la memòria original de l’habitatge.
Obrir un doble espai
Per retornar la llum i la proporció al cor de la casa.
Una decisió arquitectònica que transforma la manera d’habitar-la sense trencar amb la seva essència.
Mantenir els materials nobles
Pedra, calç, fang, fusta i ferro.
Materials honestos, propis del lloc, capaços d’envellir amb bellesa i de mantenir el vincle entre la casa antiga i la vida actual.
Rajola hidràulica
La rajola hidràulica es conserva com a part d’aquesta memòria quotidiana que no sempre es veu a primera vista, però que sosté la identitat d’una casa.
Conservar la memòria
Perquè una casa també es construeix amb records.
Amb gestos heretats.
Amb objectes, textures, ombres i racons que formen part de la vida de les persones que l’han habitat.
«No volíem que semblàs una casa nova.
Volíem que continuàs semblant la mateixa casa.
Simplement preparada per viure un altre segle.»
Les cases canvien
La memòria roman.
